Els teus ulls, dues galàxies
I jo aquí sol, per fi m’enlairo.
Espurnes d’esperança a l’horitzó de l’etèria nit.
Sisplau, no em deixis mai.
La teva veu, la cançó del mar
I jo estirat sobre la sorra, els ulls tancats,
el caliu del sol, la pell encesa.
La brisa m’acaricia. L’ànima, en pau.
Els teus ulls, dues galàxies
I al meu pit, explosions interdimensionals,
supernoves que de les cendres i la pols en suspensió
fan renéixer constel·lacions immenses.
Els teus ulls, dues galàxies
I jo, ínfim viatger que de cap s’hi vol llençar,
esquinçar l’enllaç que al coet m’estreny,
i no mirar enrere. Deixar-m’hi engolir.
(Forat negre, forat negre, forat negre
Oh forat negre negre negre,
fins on em portaràs?)
El temps és un miratge
i els teus ulls, dues galàxies
És Big-Bang el teu orgasme
Déu és un astronauta
És Big-Bang el teu orgasme
Déu és un astronauta
El temps és un miratge
i els teus ulls
Els teus ulls, dues galàxies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada